dimecres, 7 de febrer de 2018

Figueres tanca el bicentenari de Pep Ventura amb un cap de setmana farcit d'actes

Aquest cap de setmana Figueres s’ha acomiadat de tot un any dedicat a la figura del Pep de la tenora. I ho ha fet amb un reguitzell d'actes que ens han aportat nous materials sobre la seva figura. 

Així dissabte, a l'Auditori Caputxins,  a partir de les 7 del vespre vàrem viure tres presentacions: l'exposició virtual 'Sardanes', el llibre Això no és una biografia de Pep Ventura i a la nit, el disc titulat Pep Ventura. Música romàntica a Figueres, amb un concert de llançament. 
L'exposició és una mostra virtual que es pot consultar només per internet i per tant, disponible per sempre. Els comissaris d'aquest projecte són els doctors en Musicologia i professors de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), Joaquim Rabaseda i Anna Costal, mentre que la documentació s'atribueix a Roser Casals, de la Confederació Sardanista de Catalunya.
  
Tot seguit, es presentà el llibre Això no és una biografia de Pep Ventura. L'Empordà romàntic, revolucionari i espectacular. El títol ja indica que és un volum disruptiu que fa una relectura del mite historiogràfic del música. "Proposa un diàleg entre els fets històrics i el relat mític, un exercici interessant que, a més de suggerir noves perspectives per a l'estudi de la música romàntica, recupera la vivència d'una cultura popular que va contribuir, decididament, a l'avenç i al progrés de la Catalunya contemporània." El volum és obra de la doctora en Musicologia Anna Costa i la Confederació Sardanista de Catalunya també n'és la responsable del seu impuls, juntament amb l'editorial Gavarres.

Per acabar, un concert amb la Cobla de Cambra de Catalunya va serví per presentar el disc que ha editat el Departament de Cultura de Generalitat de Catalunya dins la col·lecció Fonoteca de Música Tradicional Catalana.  L'enregistrament es titula Pep Ventura. La música romàntica a Figueres i la selecció d'obres, l'estudi i els textos del llibret són a cura també dels doctors Anna Costal i Joaquim Rabaseda. S'hi poden trobar fins a 13 obres, entre les que hi ha sardanes, peces per a lluïment de solista o ballables. La majoria són composicions sense enregistraments previs i per tant suposen un document sonor de la nostra història musical essencial. De fet, s'hi podrà escoltar la que se suposa és la 1a sardana revessa de la història: La embustera
El concert va comptà amb la participació d'Anna Costal com a comentarista per contextualitzar la gravació i les obres.
 

Concert: “Figueres en gala”
La cobla Reus Jove sota la direcció musical del mestre Francesc Gregori, i amb la participació del comunicador sabadellenc Jordi Saura, va presentar l'espectacle Figueres en gala el diumenge a la tarda, també a l'auditori Caputxins.


Un viatge en el temps, que ens portà a la segona meitat del segle XIX per escoltar tres composicions de Pep Ventura, poc programades o desconegudes, recuperades dels fons documental de l’Orfeó Català, i que tenen la peculiaritat que no s’han escoltat des de fa més d’un segle.  A continuació vam poder  reviure els inicis del Foment de la Sardana, i escoltar tres sardanes de compositors figuerencs que foren interpretades el 22 de setembre de 1927 en la segona ballada organitzada per l’entitat, al capdamunt de la Rambla. (No es conserva el repertori de la primera).

A la segona part gaudirem de música per a cobla i sardanes composta per il•lustres figuerencs. Amb  una estrena absoluta que dóna nom  al concert: Figueres en Gala. El seu autor, Antoni Planàs, nascut a Reus, la va presentar al concurs de composició convocat l’any 1967 a Figueres per commemorar el setè centenari de la Carta Pobla atorgada per Jaume I. No consta en cap arxiu ni base de dades sardanista que s’hagi interpretat mai, ni consta cap estrena d’aquesta sardana.

I  per acabar,  commemorant el centenari del naixement del gran tenorista i compositor Ricard Viladesau, s'interpretà una sardana que fa molts anys que no s’interpreta: Empordània.

 

 

 


 

divendres, 2 de febrer de 2018

ENGEGA L'ANY VILADESAU EN EL CENTENARI DEL PRINCEP DE LA TENORA


Acte de presentació a Calonge / Font: Museu de la Medierrania
 
Coincidint amb el centenari del seu naixement, aquest any es celebra l'Any Viladesau, en record del gran intèrpret de tenora  i compositor de sardanes Ricard Viladesau ( 1918 – 2018). Al llarg de 12 mesos Calonge, la seva vila natal , serà l'eix de les activitats destinades a recordar i difondre la figura del “Princep de la tenora” anomenat així per Pau Casals en una programació sota l’organització de l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, en col·laboració amb la Diputació de Girona.

La primera de les activitats serà el proper 16 de març, a la Biblioteca Pere Caner de Calonge, on s’ha programat una Taula rodona sota el  títol “La música de Ricard Viladesau”. Els actes s’aniran succeint al llarg de tot l’any fins el 19 de gener de l’any que ve, amb un gran concert de cloenda a l'Auditori de Girona.   

En  l’acte de la seva presentació, el passat 18 de gener, s’ha  es va donar a conèixer un nou disc centrat en Viladesau. Es tracta d'un volum gravat en directe a Calonge per La Principal de la Bisbal, cobla de la qual va formar part des de l’any 1950 al 1970. El disc inclou 12 peces entre les quals n'hi ha 3 seves: La Placeta dels Llops, Esperit Calongí i Va de Vals. També compta amb obres d'altres compositors calongins com Enric Vilà i Ivan Joanals, així com sardanes dedicades a Calonge i interpretades en aquest compacte sota la direcció dels seus autors.

Paral·lelament, s’estan portant  a terme diverses propostes des de diferents institucions culturals. Així el Museu de la Mediterrània can Quintana de Torroella de Montgrí presenta des del 27 de gener, l'exposició 'Ricard Viladesau. El príncep de la tenora', i la Cobla Ciutat de Girona que realitza al llarg d’aquest any diversos treballs i propostes musicals al voltant d’aquest esdeveniment.

dilluns, 18 de desembre de 2017

Surt a la llum la Guia Sardanista 2018


L’Auditori Caputxins de Figueres ha sigut l’escenari de la presentació de la Guia Sardanista 2018, el llibre de referència que recull els principals actes sardanistes de l’any de Catalunya, Andorra i el Nord de Catalunya. S’hi presenten en ordre cronològic els aplecs i concursos de colles que se celebren al territori, la població on es desenvolupa, l’hora, l’indret i les cobles que hi actuaran.

A l’esdeveniment hi ha assistit el regidor de Cultura Popular i Festes, Quim Felip; el subdirector de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Antoni Herrera; la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, Montserrat Mauné; el coordinador de la iniciativa Capital de la Sardana, Víctor Sallés i el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado, entre d’altres autoritats municipals i representants del món de la sardana.

La presentació s’ha celebrat a Figueres com a Capital de la Sardana i en el marc del bicentenari del naixement de Pep Ventura, pare de la sardana moderna. L’esdeveniment ha comptat amb una actuació del grup d’havaneres Port-Bo, fundadors de la cantada de Calella de Palafrugell.

A la Guia Sardanista d’enguany hi consten fins a 155 aplecs de sardanes i 49 concursos de colles de sardana esportiva, i un llistat ordenat per territoris amb d'altres esdeveniments sardanistes d'interès. Malgrat tot, s’hi recull només una petita part dels més de 3.000 actes sardanistes que se celebren cada any al llarg de tot el territori, i que es poden consultar a l’agenda de www.portalsardanista.cat.

Amb una tirada de 15.000 exemplars aquestes guies es podran aconseguir a través de les organitzacions territorials dels Aplecs, al Palau Robert de Barcelona, al Palau de la Virreina de Barcelona, a diverses oficines de turisme d’arreu de Catalunya, a la Casa de la Sardana (seu de la Confederació Sardanista de Catalunya) i a la seu de la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS).

La Confederació Sardanista de Catalunya és l’encarregada de coordinar i editar cada any la Guia, confeccionada per les diverses territorials d’Aplecs, la Federació Sardanista del Rosselló i la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya. La seva edició compta amb el patrocini de San Miguel.

El document també es pot consultar en format de lectura a www.portalsardanita.cat, la pàgina electrònica que recull bona part dels serveis que oferiex la Confederació Sardanista de Catalunya.

 

 

 

 

novetats discogràfiques per regalar aquests nadals

 
'Cremallera a l'infinit'Jaume Cristau
Cremallera a l'infinit és el títol del nou disc de Jaume Cristau, ja disponible. Es tracta d'un recull de 15 sardanes dedicades a entitats i persones. La part musical va a càrrec de La Principal de la Bisbal i es pot comprar a través d'aquesta formació musical.

El volum recopila fins a 15 peces que els seus destinataris n'han impulsat la gravació. Així, s'hi poden trobar títols com la que bateja el disc, Cremallera a l'infinit, dedicada a un amic seu escultor que va crear l'obra d'una cremallera gegant que dóna la benvinguda a Figueres; Cor de violí, dedicada a Agapit Torrent; Elena, a la filla d'un amic, o Juanito (malgrat al disc hi consti Juanita), per a un amic seu, entre d'altres títols. Aquestes dedicatòries es poden conèixer gràcies a les explicacions que incorpora el disc amb un llibret intern.

El disc l'ha editat Audiovisuals de Sarrià i se n'han fet 500 còpies. La gravació ha estat possible gràcies a les subvencions per a l'edició de nous discs que ha impulsat enguany la Confederació Sardanista de Catalunya. Amb aquest projecte s'han editat una vintena de discs i un llibre. Es pot obtenir més informació de com funciona aquest projecte d'ajuda discogràfica a través del correu de la secretaria de la Confederació Sardanista de Catalunya: info@conf.sardanista.cat.
 

'La Sardana, camí de la UNESCO', el regal de Nadal més catalanista

El disc La Sardana, camí de la UNESCO es postula com un regal molt adient per al Tió de Nadal, o per a la Nit de Reis, tant per a sardanistes com a no sardanistes apassionats per Catalunya i la seva tradició. En l'actual context polític i cultural, i amb les diverses accions per recaptar fons per gestionar la candidatura de la sardana com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat, la compra d'aquest disc acompleix aquest doble objectiu de compromís.

El seu preu és de només 10 € i es pot aconseguir a través de la Confederació Sardanista de Catalunya. Així, l'enregistrament es pot encarregar a través del correu electrònic info@conf.sardanista.cat o al telèfon 93 319 76 37. Al cost cal afegir-hi les despeses d'enviament.

La Sardana, camí de la UNESCO conté 11 títols diferents amb obres per a cobla, com la sardana Cala Romana, de Tomàs Gil i Membrado; la polka Trio d'oiseaux, de Jules Pillevestre; el poema simfònic L'Aplec, d'Agustí Borgunyó; el poema simfonico-coblístic La processó, de Xavier Pagès o la sardana Somni, de Manel Saderra i Puigferrer. Totes les peces són gravacions de les diverses Finals del concurs La Sardana de l'Any i suposen un emocionant recorregut sonor pel món de la cobla.

Amb els fons recopilats per la venda del disc, entre d'altres vies, es podrà treballar amb garanties les diverses tasques d'assessorament i gestió perquè la sardana sigui Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Així, el llibret del disc té una àmplia explicació sobre els procediments que cal seguir per a l'obtenció d'aquest títol. Igualment hi ha un text amb dades sobre la importància de la sardana perquè tothom que rebi el disc s'adoni i sigui conscient de les magnituds que mou el nostre col·lectiu. Per això el volum és ideal tant per a sardanistes com a no sardanistes per reivindicar-nos.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Galdric Vicens i Ultano Gómez premis Ceret-Banyoles 2017

      
El compositor Galdric Vicens ha guanyat, amb la sardana The legend of the butterfly, el Premi Popular del 33è Certamen musical Ceret-Banyoles de composició per a cobla, mentre que el Premi del Jurat ha sigut ex aequo per al citat compositor amb aquesta peça i per a Ultano Gómez Ponseti, amb la sardana titulada Júlia G.
 
El concert final ha anat a càrrec de la cobla Mil·lenària, que ha interpretat les 5 peces finalistes. Les altres obres seleccionades per a aquest concert han sigut Ailyny i Arlet, de Jaume Cristau; La sardana de l'anell de les fades, de Daniel Gasulla i Et in arcadia eco, d'Olivier Marqués. Com és habitual, després de la interpretació de les obres el jurat s'ha reunit per decidir l'obra guanyadora.
 

Per a Galdric Vicens "ha sigut una sorpresa aconseguir rebre els Premis, però estic molt feliç, ja que
la meva sardana la van apreciar els professionals, però també el públic sardanista". També considera que tant la seva sardana com la de Ultano Gómez tenen un estil similar, "ben construïda i emocional".
L'autor rossellonès Galdric Vicens és conegut al món de la sardana com a intèrpret de la cobla Mil·lenària i com a compositor, a banda del seu vessant de saxofonista. Però Ultano Gómez és un nom poc prodigat. Ultano Gómez és professor de llenguatge musical, cambres i piano a l'Escola Municipal de Música de Banyoles des del 1990. També és pianista, compositor i arranjador. Així, a part de crear sardanes també ha treballat música per a cinema i teatre i és arranjador musical per a temes musicals de l'editorial Cruïlla. A més a més, va guanyar el 2n premi al Concurs Francesc Basil de Figueres del 2001, amb la sardana Petita Clàudia i el Premi SGAE del 2005 amb la sardana La primera volada.
 
Ultano Gómez apunta que "vaig tenir la sorpresa de saber que era finalista i després, durant l'anunci del veredicte del jurat, veus que vas pujant fins a ser primer i això va ser realment emocionant per a mi, malgrat compartir el premi amb un altre compositor". Aquest premi l'impulsarà a seguir desenvolupant la seva parcel·la de compositor. I és que com explica, a l'hora de composar sardanes no s'inspira en "altres sardanes, sinó que deixo córrer la creativitat i imaginació per crear les melodies, i la meva formació clàssica i moderna per a establir tot el teixit harmònic". Per a instrumentar-les, en canvi, reconeix que "tinc bones obres de referència que m'ajuden en aquesta parcel·la, com les de Ricard Viladesau i Juli Garreta, per citar-ne alguns. Però també és veritat que, durant la composició, els dos aspectes es van entrellaçant".
A l'hora de descriure la seva sardana Júlia G Ultano Gómez indica que, en estar dedicada a la seva 2a filla, de 6 anys, havia de tenir elements melòdics simples i entenedors. Però reconeix que "m'agrada que les meves obres estiguin ben treballades a nivell d'harmonia. Així, és una sardana amb melodies senzilles, però amb harmonies interessants".
 
Ultano Gómez també remarca que "tinc pensat dedicar-me tant com pugui a la composició, incloent les sardanes. Aquest gènere, i la música per a cobla en general, m'agrada per diverses raons: perquè forma part de la cultura popular del meu país, perquè està bé que el repertori es vagi actualitzant i innovant, i perquè hi ha força possibilitats de poder sentir una obra pròpia, o bé perquè participes en un concurs, o bé perquè una cobla té el gust de provar-la. I aquest fet és una important fita per a un compositor".
 
Aquest concert ha sigut el punt final culminant a un cap de setmana plenament sardanista a la vila de Ceret. Així, dissabte, 4 de novembre s'ha presentat la traducció del llibre País de sardana, i a la tarda s'ha celebrat el darrer concurs del Campionat de Catalunya Individual de sardanes revesses. Diumenge, 5 de novembre al matí hi ha hagut una ballada. De fet, en el marc de l'alternança entre Banyoles i Ceret per acollir aquest certamen, la població rossellonesa, amfitriona d'enguany, ha aprofitat l'esdeveniment per cloure la celebració dels 60 anys del Foment Sardanista de Ceret.
Els premis Ceret-Banyoles es convoquen cada any, alternativament, des de Ceret i des de Banyoles. Quan correspon a la vila rossellonesa, la convocatòria és per a sardanes, mentre que quan correspon a Banyoles es focalitza en obres de concert per a cobla que no siguin sardanes. El concurs de composició Ceret-Banyoles acumula més de 80 sardanes i 60 obres simfòniques per a cobla premiades i estrenades, i més de 200.000 € € repartits en premis. Juntament amb la seva història i els compositors que hi han aconseguit guanyar és un dels certamens musicals per a cobla de referència del país.

dijous, 10 d’agost de 2017

Èxit del festival Amb so de cobla que reuneix uns 4000 espectadors en la seva primera edició


Gazpacho + Bisbal Jove / Font: Totistar 
Ràdio Palamós
 
L'organització del festival està molt satisfeta amb aquesta primera edició del certamen que ha portat a Palamós del que ha reunit en total uns 4.000 espectadors. ‘Amb so de cobla’ és el primer festival a Catalunya dedicat a aquest gènere musical i ha volgut demostrar que la cobla és un so que es pot adaptar i fusionar en múltiples fórmules. Una posada al dia combinant tradició i modernitat.

El festival 'Amb so de cobla' va tancar portes el passat dia 6 amb unes classes magistrals a càrrec de músics com Jordi Gallart, Pep Moliner o el mateix Jordi Molina i amb dues audicions de sardanes al passeig del Mar de Palamós. Aquesta primera edició del festival començà el 29 de juliol amb l´actuació de Cris Juanico, i ha comptat entre altres amb  les veus de Roger Mas, acompanyat de la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Gazpacho + la Bisbal Jove i Jordi Molina. Un cartell de luxe que ha aconseguit un doble objectiu: fusionar la cobla amb d’altres estils i captar més públic. Francesc Subirats és el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palamós.
 

 


Roger Mas + Sant Jordi / Font: Xavi Lloveras 

Catalunya té un ampli catàleg de festivals musicals temàtics però, fins ara, cap dedicat específicament a la música de cobla. Ara s’ha omplert aquest buit amb el festival 'Amb so de cobla'. Palamós hi ha posat els escenaris i, segons el seu regidor de Cultura, Francesc Subirats, espera poder-ho fer molts més anys.


 



El festival ha inclòs també actes ja clàssics a Palamós com el 49è Aplec de la Sardana o el Concert de Sardanes de la Costa Brava. 'Amb so de cobla' és una iniciativa de la Generalitat, l'Ajuntament de Palamós i l'Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós, amb la col•laboració de la Confederació Sardanista de Catalunya i de la Diputació de Girona.

dimarts, 1 d’agost de 2017

Concert de cobla, cor i colles sardanistes a la Diada d'adifolk a Perpinyà

L’Ajuntament de Perpinyà i Adifolk han engegat la DAP’17 · 1ª Diada d’Adifolk amb el propòsit de convertir-se cada darrer cap de setmana de juliol en capital de la cultura popular catalana
 
Concert de música catalana a la Catedral de Perpinyà /Font: Coral Nou Horitzó
 
Una trentena de grups de tots els àmbits de la cultura popular s’han donat cita a la capital de la Catalunya Nord aquest cap de semana en un esdeveniment que començà divendres amb música al carrer i va finalitzar a la nit de dissabte amb una cloenda de foc a la plaça de la Gambetta. 

Aquesta primera edició ha inclòs la proclamació de Perpinyà com la 1a ciutat gitanera, una cita que va aplegà al matí de dissabte uns 400 dansaires de 14 poblacions catalanes en una  iniciativa de l’Agrupació de Colles de Balls de Gitanes del Vallès.
La sardana tancà la sessió matinal amb una ballada de les 4 colles participants, la Cireres de Ceret, la Nova Tarragona Dansa, la Lira Vendrellenca, i la Blanca Espurna, de la vila de Sitges.  La cobla Ciutat de Granollers fou l'encarregada d'amenitzar la jornada. 

A la tarda a l'Ajuntament hi va haver la recepció institucional als grups participants, amb un intercanvi d’obsequis i recordatoris de la Diada. 

La música tornà a agafar protagonisme en el concert celebrat al vespre a la catedral de la ciutat  amb la cobla Mil·lenària i la coral Nou Horitzó de Sant Vicenç de Castellet. El punt àlgid arribà a la part final d'aquest amb la interpretació de les sardanes Per tu ploro i La Santa Espina i on les quatre colles sardanistes abans esmentades s’afegiren a l’espectacle.

A la sortida, el foc va cloure aquesta 1a Diada Adifolk a Perpinyà.